AtenciĂłn: Tu navegador no soporta algunas funcionalidades necesarias. Te recomendamos que utilizes Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

Sargantanades

a la lluna de valència

  • 1
    Mecenas
  • 10.0€
    mensuales
  • 135.26€
    total

Benimaclet, mon amour 🤍

Ahir em van proposar col·laborar per escriure un text sobre el meu barri, Benimaclet. El text havia de ser sobre la "fama" que tĂ© i si aquesta Ă©s merescuda o no. Jo bĂ sicament vaig fer el que em va rotar. I com sempre, em vaig emocionar escrivint. Total, que vaig escriure el que ve a continuaciĂł. Una volta escrit, em van dir que nomĂ©s podia tindre 250 paraules. Vaig haver de retallar-ho a quasi un terç del text original, aixĂ­ que vaig decidir obrir-me un blog per poder publicar el text complet. Ho faig perquè alguns dels amics que l'han llegit m'han dit que Ă©s bonic, aixĂ­ que, sense Ă nim de res mĂ©s, ahĂ­ va. Espere que us agrade i poder transmetre el que significa per a mi este barri que m'ha adoptat, acollit i donat tant des que visc acĂ­.  
“Benimaclet, Califat independent”. El meu barri tĂ© fama d’estar ple de “perroflautas” que fumen porros i estan tot el dia de festa. Alguns tenen una miqueta de raĂł quan es queixen de que hi ha festa a la plaça 24/7 i que no poden dormir pel soroll, i que fa olor a pixum, per a què enganyar-nos. Però això no defineix al barri. Benimaclet Ă©s vida. És cultura i art als carrers -als murals i grafitis de Marc Soma i J.Warx, a les llibreries emblemĂ tiques, diferents, solidĂ ries, feministes, humanes, familiars, com La Repartidora, La Rossa i La Traca-. És compromĂ­s social, solidaritat, alegria. És el barri dels estudiants, de la gent “del rotllo”, alternativa, vitalista, rebel, lliure, combativa i valenta, amb ganes i força per lluitar pels seus ideals; i tambĂ© de jubilats i famĂ­lies, de parelles de iaios passejant de la mĂ .   


SĂłn les falles populars del Terra, les jam sessions al Musical, menjar figatells i fer-se una cassalleta a La Murta… És un barri sencer plantant cara als nazis per dir-los que som un barri lliure d’odi i que no sĂłn benvinguts, de cuidar-nos uns a altres. La germanor amb majĂşscules. La banda de mĂşsica i el cor assajant, lindy hop i teatre. És festa i comboi a la plaça, el Glop i la Garrofera. 


És anar passejant a l’Horta per tornar a fer-se’n una al Kaf CafĂ© mentre escoltes un recital de poesia i acabar sopant a l’Olegari, El Carabasser o l'Ambra. És tindre la teua taula al bar de sempre, i que els cambrers et coneguen pel teu nom. És, quasi sempre, un oasi de pau mental “contra el ciment” (com canta Pau Alabajos), contra la hiperglobalitzaciĂł i el capitalisme ferotge que ho engoleixen tot; contra el feixisme, la incultura, l’odi i el fanatisme. És sentir parlar valenciĂ  pel carrer, i no sentir-te un “bitxo raro”, perquè estĂ s a casa. SĂłn associacions per defensar l’horta i la nostra llengua i cultura (Estrela Roja, CSOA l’Horta, Solar Maria). És la resistència de les xicotetes merceries i botigues contra els centres comercials; la que a l’aparador tĂ© polseres i clauers que fa la nĂ©ta, la tenda d’Ultramarinos Javi, la d’animals AmicGos – regentada per una galega dolcĂ­ssima que, a banda de vendre pinso, ajuda a tots els animals de la contornĂ -, productes naturals que tenen cura del medi ambient a La Comanda a Granel... i el Partisano, rebel i combatiu. Relacions properes i humanes, solidĂ ries i generoses, front a la fredor i impersonalitat de la gran ciutat.  

SĂłn caixes de resistència per pagar les multes dels valents companys del Forn de Barraca, inimitable exemple del que significa fer pinya per lluitar per la terra: anar en bici pel mig de l’horta per arribar a un lloc on un grup de desconeguts vam acabar sentint-nos famĂ­lia, per junts defensar una alqueria històrica que finalment es van carregar per ampliar una carretera, convertint-la en sĂ­mbol d’allò pel que paga la pena lluitar. És creuar-te a Xavi SarriĂ , Panxo, Josep Nadal o MissTagless pel carrer. La seua personalitat ha sigut material per cançons d’Obrint Pas, TomĂ s de los Santos, Auxili, Aspencat, Verdcel. El meu barri tambĂ© Ă©s escoltar Zoo o La Gossa Sorda a cal veĂ­. O  que la teua amiga et diga “no puc dormir” i anar a pegar una volteta com dos “marujes” a les 2 del matĂ­ sense cap perill.

Benimaclet del meu cor, orgull de poble dins la ciutat, germanor, vida, cultura, amistat, llengua, escalfor, terra, país. És tantes coses que un tros d’un article se’m queda curt.