La vida és somni, o malson?
Doncs ja està, fins ací he arribat. Crec que ara sí que sí. He petat.
Sabeu les pel·lícules estes on el protagonista es clava en un terreny fangós i no només no aconsegueix eixir-ne, sinó que com més intenta eixir, més s'emmerda, i acaba de fang fins al coll? A més, no té a qui demanar ajuda per eixir del merder. Així estic jo. I no em queden forces per seguir lluitant. Ni massa ganes, la veritat.
Tot és caos, vaig com cagalló per séquia, no em trac la pasta dels dits. Quan una cosa va mal, en comptes d'arreglar-se, n'apareix una altra per afegir més merda al merder, i ara mateix sóc un conglomerat informe d'ansietat, problemes, solitud i estrés. La meua família, per a variar, només fan que fer-ho tot més difícil, i quan més necessite ajuda, el que fan és posar-me més pes damunt perquè no em puga alçar de nou, esta volta, potser definitivament.
Tinc 37 tacos. No tinc parella, ni dret a tindre companys de pis, ni una mascota que em faça companyia (açò darrer gràcies a ma mare que, per algun motiu, ha decidit que és una bona idea condemnar-me a l'ostracisme social el que em queda de vida). I quan sembla que em ve un poc d'aire per poder respirar UN POC, ja s'ocupen els meus benvolguts familiars de llevar-me'l perquè em seguisca ofegant. És com un objectiu en la seua vida, l'art d'amargar-me la meua. Tal vegada els donen punts per fer-ho, ho desconec, però sóc incapaç d'entendre com és possible que et faça feliç fer al teu fill infeliç. Després, quan els diga que no aniré als dinars i sopars familiars en Nadal, perquè passe de fer el puto paripé després de que duguen anys controlant-me i ajudant a que siga una desgraciada, s'estranyaran i s'ofendran. Me la sua. Hi ha gent que no hauria de tindre fills.
Viure així és respirar, vegetar i prou, poc més. Una puta merda, que deia el xiquet aquell.
Algun dia s'acabarà tot açò, supose. Per sort, no som eterns. Perquè viure en un malson constant és esgotador. Jo només volia tornar a casa. Eixa casa que s'ha enfonsat, de la qual només en queda la runa.
La vida se'm fa bola i costa de digerir.
Sabeu les pel·lícules estes on el protagonista es clava en un terreny fangós i no només no aconsegueix eixir-ne, sinó que com més intenta eixir, més s'emmerda, i acaba de fang fins al coll? A més, no té a qui demanar ajuda per eixir del merder. Així estic jo. I no em queden forces per seguir lluitant. Ni massa ganes, la veritat.
Tot és caos, vaig com cagalló per séquia, no em trac la pasta dels dits. Quan una cosa va mal, en comptes d'arreglar-se, n'apareix una altra per afegir més merda al merder, i ara mateix sóc un conglomerat informe d'ansietat, problemes, solitud i estrés. La meua família, per a variar, només fan que fer-ho tot més difícil, i quan més necessite ajuda, el que fan és posar-me més pes damunt perquè no em puga alçar de nou, esta volta, potser definitivament.
Tinc 37 tacos. No tinc parella, ni dret a tindre companys de pis, ni una mascota que em faça companyia (açò darrer gràcies a ma mare que, per algun motiu, ha decidit que és una bona idea condemnar-me a l'ostracisme social el que em queda de vida). I quan sembla que em ve un poc d'aire per poder respirar UN POC, ja s'ocupen els meus benvolguts familiars de llevar-me'l perquè em seguisca ofegant. És com un objectiu en la seua vida, l'art d'amargar-me la meua. Tal vegada els donen punts per fer-ho, ho desconec, però sóc incapaç d'entendre com és possible que et faça feliç fer al teu fill infeliç. Després, quan els diga que no aniré als dinars i sopars familiars en Nadal, perquè passe de fer el puto paripé després de que duguen anys controlant-me i ajudant a que siga una desgraciada, s'estranyaran i s'ofendran. Me la sua. Hi ha gent que no hauria de tindre fills.
Viure així és respirar, vegetar i prou, poc més. Una puta merda, que deia el xiquet aquell.
Algun dia s'acabarà tot açò, supose. Per sort, no som eterns. Perquè viure en un malson constant és esgotador. Jo només volia tornar a casa. Eixa casa que s'ha enfonsat, de la qual només en queda la runa.
La vida se'm fa bola i costa de digerir.
Escribe un comentario
Para añadir un comentario, inicia tu sesión o regístrate.