Això diu la meua amiga Sarah, de Coventry. Els motius (entre d'altres): sóc hiperpuntual sempre, educada, no suporte la calor, ni els sorolls forts (com els coets en falles) m'agrada l'hivern i la frescoreta.
Jo ric, però la veritat és que sempre que vaig al nord (Galícia, Navarra, Astúries, Euskal Herria, Els Pirineus, Franca, Anglaterra, Alemanya...), m'hi quedaria.

Jo en un poblet xicotet enmig de la muntanya, de cases de pedra, entre arbres i vaques, amb tot verdet, seria feliç.

I això ha passat. Que he estat de vacances a França, Andorra i els Pirineus Catalans i no me'n volia tornar. Allò sí que és felicitat. Quina meravella obrir els ulls cada matí i vore eixos paisatges...! I no ofegar-se de calor per les nits.

No duc bé el canvi climàtic.