Heus ací que torne a l'adolescència.

Resulta que no teníem prou amb finals del 2021 i principis del 2022 amb perdre parella, amics, passar la covid, canviar de feina, cobrar una merda, xafar-ne una altra... ara resulta que els meus pares es divorcien. I quin és el resultat? Que mon pare s'ha quedat al poble i jo tinc a ma mare ací, vivint amb mi. Té tot el dret del món, la casa és seua... però la convivència és prou difícil. No em deixa ni cagar (literalment em parla mentre estic al wc). 

I torne a haver de donar explicacions de quan entre i isc, a no poder vore a la TV el que vull sense comentaris al respecte, a haver de respondre a on vaig, amb qui, quan tornaré i si vinc a dinar. A haver d'escoltar la **** Ràdio Maria 24 hores (no podia ser una miqueta menys beateta, no). En principi només són uns mesos, però en duc un i ja em vull morir. La part bona és que estic menjant com una persona normal, i no arròs de gotets Brillante amb tomaca de pot. Vaig a quedar-me amb això perquè si no és pa cagar-se i no torcar-se. 

Paciència.