A voltes em desperte, perquè he tingut el més surrealista dels somnis, i em gire però no hi ha ningú a qui contar-li'l. Em pregunte si la soledat més absoluta serà açò: no tindre ningú a qui contar els somnis en despertar.

Tant de bo saber pintar per poder plenar aquesta foscor immensa de les 4.40 del matí de tots colors del blau, el verd, el morat... I poder plasmar sobre el llenç el quadre tan preciós que, entre altres coses, he somiat.

He somiat una botiga amb quadres increïbles pintats per mi, amb bigues de fusta i parets emblanquinades, cistelles de mimbre i roba fets a mà amb molt d'amor i molta cura (no hi havia dues peces úniques) i llibres, molts llibres. I de fons, música; les cançons que han posat la banda sonora a la meua vida, que sempre m'han acompanyat, en els moments bons i dolents. I al meu costat, una gosseta, la meua Lluna, que va morir fa tants anys, però al somni estava més viva que mai, amb eixa careta que transmetia tot l'amor del món i el simulacre de cua que tenia, que semblava que li anava a caure cada volta que em veia, de tan ràpid que la movia.

Tot era familiar, tranquil, pacífic, seré, càlid. I la gent en entrar deixava a un costat els problemes i l'estrès de la gran ciutat, somreia, i per uns moments s'oblidava de tot,  desconnectava del vertigen de la existència productiva i la pressa, la necessitat urgent de fer coses a tota hora que ens imposa aquesta societat capitalista, salvatge, ferotge, individualista i competitiva.

Després, per desgràcia, m'he despertat, i he vist que torna a ser de matinada, no tinc a qui contar-li els somnis, ni diners per muntar una tenda. A més, no sé pintar, i la meua gossa fa molt que ja no hi és amb mi.

L' únic que em queda ara mateix és la foscor, la soledat i l'insomni. Demà eixiré a buscar una miqueta de llum, eixa llum de València que tanta falta em fa a voltes.

No vull somiar coses tan boniques si després he de despertar. El preu a pagar és massa alt. Vull tornar a tindre l'amor de la meua gossa, i algú que m'abrace en despertar i veure que el somni només era això, un somni.