Ací estem. No estan tots els que són. D'amics, dic. Però amb estos passe la major part del temps. 
Ells són companys de birres al Pano, de concerts i festivals, però també el meu espai segur, el lloc on tornar quan tot és fosc. Són la família que es tria, la que va de parranda i alguna vegada que altra donen la llanda, però amb motiu (perquè mira que a voltes cal tindre paciència per aguantar-me, pobrets meus!). Me'ls estime una barbaritat.